Preguntes sobre l’editorial
¿Per qué Del Sénia al Segura i per qué publicar llibres en valencià?
Del Sénia al Segura té un compromís, des de fa 40 anys, en la defensa i la promoció de la llengua valenciana.
Tradicionalment, la nostra editorial ha publicat llibres tant en valencià com en castellà. En esta nova etapa, publicarem només llibres en valencià, perque els llibres en atres llengües (castellà, anglés, francés, etc.) es podran publicar en la nostra mateixa empresa, baix la marca ARAS Cathedra, on ya portem molts anys publicant obres en diferents idiomes.
¿Per qué Del Sénia al Segura utilisa les Normes del Puig?
El llector interessat en atres normatives podrà trobar llibres en valencià seguint les normes de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Esta Acadèmia, que és la que actualment reconeix el Govern valencià com a “oficial”, partix de l’idea de que el valencià i el català són una mateixa llengua. Per tant, les dos llengües (o variants d’esta mateixa llengua, segons ells consideren) han de convergir, a sovint, fent que el valencià adopte paraules, signes ortogràfics i estructes gramaticals diferents a les valencianes, per a fer-les més catalanes, en atres paraules, més acordes al català estàndart al que volen arribar.
Per contra, els partidaris de les Normes del Puig partixen (partim) de la base de que hi ha un conjunt de llengües molt similars, com passa en moltes atres llengües del món (llengües escandinaves, llengües gurage, urdu-hindi, i un llarc etcétera), que tenen molts punts en comú perque tenen un orige compartit, pero que la seua història, tradició lliterària, i usos i costums dels parlants s’han anat distanciant.
Acceptar les diferències no fa que cap llengua es trenque o que regne el caos a partir d’eixe moment. Simplement l’expressió escrita s’acosta als parlants i això facilita que no es creen dissonàncies entre els parlants i la llengua escrita, quan esta última ha adoptat models d’atres realitats culturals pròximes, pero no idèntiques.
Acostar la llengua a la manera de parlar d’una colectivitat humana, creem que és enriquidor tant per a la cultura de procedència, com per a les atres cultures que volen saber cóm són realment els valencians, i no cóm haurien de ser si se seguiren certs estàdarts o models uniformisadors, que a vegades porten darrere un proyecte polític o cultural que no té el recolzament d’una àmplia part de la societat.
Per aixó, en Del Sénia al Segura sempre diem:
Preguntes dels llectors
¿Cóm puc sugerir temes per a publicar en esta editorial?
En la nostra editorial nos agrada conéixer les opinions, els interessos i les preferències dels nostres llectors. Som una editorial de referència per a molts llectors i escritors valencians, i ho volem continuar sent durant molts anys més. Per això, tenim habilitat un qüestionari sobre preferències dels llectors al que pots accedir punchant ací o escrivint el següent enllaç en el teu navegador: https://delseniaalsegura.com/sobre-quins-temes/.
¿Cóm puc demanar llibres a Del Sénia al Segura?
Es pot fer des de la nostra pàgina web, des de la tenda virtual d’ARAS Cathedra, o des de qualsevol llibreria (virtual o física) que ven els nostres llibres.
¿Puc demanar llibres de l'editorial Del Sénia al Segura a la meua llibreria o biblioteca?
Sí, encara que la nostra editorial s’estavia gastos en intermediaris si compres els llibres directament en la nostra pàgina web, et recomanem també que els demanes a la teua llibreria o biblioteca de confiança. D’esta manera farem que els llibres que tu has elegit puguen arribar també a més gent.
¿Es pot tornar un llibre després d'haver-lo rebut?
El llibre es considera un material fungible, i per tant, no es pot tornar una vegada que s’ha llegit (en estos casos és molt bona opció demanar-lo a una biblioteca, per a que quan acabes, pugues tornar-lo i atra gent el puga llegir).
Per això, com a norma general, els llibres no es poden tornar, excepte si l’has rebut i portava un plàstic protector, i pots demostrar que el paquet no s’ha obert en cap moment.
¿Qué passa si demane un llibre i no m'arriba o ho fa en mal estat?
Cada enviament que fem porta un número de seguiment. Si el paquet no s’ha entregat o s’ha perdut pel camí, pots enviar-nos un correu a info@delseniaalsegura. Quan comprovem que no l’has rebut, podrem enviar-te un atre, o en casos justificats, procedir a tornar-te els diners.
Quan rebes un paquet o un llibre en mal estat, has de traure unes fotos i enviar-nos-les immediatament al nostre correu (info@delseniaalsegura.com), explicant-nos qué ha passat. Quan contestem a este correu t’indicarem com hem de procedir per a solventar este problema.
¿Qué he de fer si vullc estudiar en llengua valenciana?
Donat que tenim convenis en institucions educatives valencianes i de tot el món, si vols estudiar en valencià, pots enviar-nos un correu (info@delseniaalsegura.com) en les teues preferències o necessitats formatives. Quan valorem el teu cas, si veem que podem formar un grup suficient d’alumnes, podrem fer una formació a mida, per a que tu i els teus companyers pugau estudiar en llengua valenciana.
¿Per qué és bo que em faça subscriptor VIP de l'editorial Del Sénia al Segura?
Si t’agrada llegir o escriure en valencià, esta es una bona opció per a tu, o per a les persones pròximes a tu, per molts motius.
- Perque obtindràs 10 llibres a l’any de la nostra editorial sense cap cost adicional
- Perque ajudaràs a promoure la producció editorial en valencià. Si sabem el número de llibres mínim que anem a distribuir, podrem fer impressions més grans, es reduiran els costs des del principi, i els nostres llibres podran arribar a més gent i a millor preu per a tots
- Perque tindràs descontes en tots els atres llibres que publiquem i accés preferent a qualsevol activitat cultural que organisem
- Perque contribuiràs a l’organisació d’activitats formatives en valencià en qualsevol part del món
- Perque tindràs informació actualisada sobre quins són els nostres proyectes a curt, mig i llarc terme, i podràs participar en ells
Si t’agrada este proyecte, et convidem a formar part d’ell. Pots enviar la teua solicitud de subscripció clicant en el següent enllaç, o escrivint en el teu navegador: https://delseniaalsegura.com/subscripcio-vip/
Preguntes dels autors
¿Puc publicar en Del Sénia al Segura en llengües diferents al valencià?
La nostra editorial està especialisada en la publicació de llibres en valencià. Encara això, formem part d’un grup editorial i formatiu (ARAS Cathedra) on podràs publicar en atres moltes llengües del món (inclosos el castellà, l’anglés o el francés, entre atres).
¿Qué passa si el meu coneiximent del valencià escrit és llimitat pero vullc publicar en esta llengua en la vostra editorial?
Tots els autors que vullguen publicar la seua obra en valencià són benvinguts a la nostra editorial. Si estàs interessat en publicar en la nostra llengua pero no coneixes l’idioma o et sents insegur escrivint en esta llengua, tenim un servici de traducció i de revisió de texts que podem posar a la teua disposició per a que pugues vore la teua obra publicada en valencià.
¿Poden publicar autors d'atres regions o d'atres països, i de temes no relacionats en la cultura valenciana en Del Sénia al Segura?
Sí, per supost. Del Sénia al Segura vol continuar obrint la producció en valencià al món. Per això, les contribucions d’autors d’atres països, regions o cultures són sempre benvinguts.
La valenciana ha segut sempre una terra d’acollida i oberta al món, i volem continuar sent-ho des de la nostra editorial.
Per a publicar en la vostra editorial, ¿es poden utilisar variants llingüístiques pròpies de la llengua valenciana d'una comarca o regió concreta de la nostra Comunitat?
Sí, des del nostre propòsit d’acostar la llengua als parlants, totes les iniciatives de publicació que incloguen expressions, modismes, formes de parlar o d’entendre el món de les nostres terres són sempre benvingudes.
Volem publicar en valencià, pero no solament (encara que també) el valencià del Cap i Casal, sino també el de Vinaròs, o el de Crevillent, o el de Xàtiva, o el de Xixona. Tots són tresors per a nosatres, nos agrada escoltar-los, i volem vore´ls també escrits en els nostres llibres.
¿Quant de temps passa des de que s'envia un manuscrit fins que es publica el llibre?
Encara que el temps des de que rebem l’obra fins que es publica és relativament curt, això depén molt de cada proyecte editorial: ¿Cóm d’extensa és l’obra? ¿Hem de crear les images? ¿S’ha de traduir des d’una atra llengua? ¿S’ha de corregir l’ortografia o gramàtica?, etc.
Per a nosatres, cada obra és única i necessita el seu temps. El primer pas és sempre enviar-nos una mostra de l’obra i a partir d’eixe moment ya podem començar a donar més informació sobre el temps que es necessitarà per a vore el llibre publicat.
¿He de pagar alguna quantitat per a que es publique el meu llibre?
Normalment no. Els autors nos envien la seua obra i nosatres fem tot el treball necessari per a la seua publicació.
En casos molt concrets, alguns autors nos envien obres per a fer una edició privada i llimitada a un número concret de llectors (familiars, institucions, empreses, etc.), que no eixirà al mercat. Eixemples d’este tipo són alguns facsímils, llibres sobre l’història familiar, llibres rars i únics, etc. En eixos casos sí que es negocia en l’autor un preu tancat, pero en els demés casos, els autors no hauran de pagar res, per norma general.
¿Cobraré drets d'autor quan es publique el meu llibre?
Sí, una vegada acceptat el proyecte pel nostre Comité Editorial, es firmarà un contracte d’autoria en l’escritor, de manera que puga cobrar anualment un percetage dels eixemplars venuts. També podrà adquirir eixemplars de la seua obra a uns preus preferents.
¿Puc publicar en l'editorial Del Sénia al Segura si escric en les normes de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua?
En primer lloc, en la nostra editorial considerem que no hi ha cap inconvenient en publicar en esta normativa. En moltes societats madures conviuen més d’una normativa en total normalitat, i els autors i llectors escullen una o l’atra sense cap problema. Inclús les administracions les accepten de manera indistinta sense que això supose cap inconvenient per a l’usuari.
Per tant, els escritors en normes AVL són també benvinguts. Encara això, donat que esta normativa es basa en que el valencià és una variant de la llengua catalana (cosa en la que podem estar d’acort o no; ací no entrarem en estos debats filològics; perque som editors, no llingüistes), els seus escrits podran ser publicats, sense cap tipo de problema en la nostra editorial ARAS Cathedra, a on totes les obres escrites en llengües diferents del valencià (inclosa la llengüa catalana en les seues variants) poden ser d’interés per als nostres llectors.
Preguntes d’institucions educatives, acadèmiques i investigadores
¿És illegal usar llibres escrits en les Normes del Puig en els centres educatius?
No és illegal, pero no és la normativa que està reconeguda per l’administració valenciana en estos moments. Esperem que esta situació canvie en el futur, perque esta posició provoca la censura automàtica d’un bon número d’autors valencians en la seua pròpia terra, mentres que se sobredimensiona el treball i l’importància d’atres autors valencians i els d’atres regions (i les seues editorials forànees corresponents).
Encara això, qualsevol professor pot optar, dins de la seua llibertat de càtedra, per donar a conéixer els autors valencians en les seues classes, conten o no en el reconeiximent de les autoritats polítiques del moment.
¿Atenta contra l'unitat de la llengua catalana publicar llibres en les Normes del Puig?
Si la llengua és la mateixa, els defensors de l’unitat de la llengua catalana (quan s’inclouen els atres parlars pròxims que sempre han usat atres denominacions) no han de témer res, un accent ací, o una “ch” allà no farà que una llengua es trenque.
Si la llengua és diferent, des del punt de vista filològic o sociollingüístic, estarà be que esta diferència es reconega en les maneres escrites d’expressar-se com ya es fa en el llenguage oral.
La nostra postura és que el valencià (la llengua valenciana) forma part d’un conjunt de llengües similars (el terme tècnic es “diasistema”), que compartixen part de la seua història i que abarquen molts territoris de l’antiga Corona d’ Aragó i de les regions de parla occitana. Els parlars d’estos territoris s’han anat fragmentant en el pas del temps, com ha passat i passa en moltes atres llengües, i es pot optar per una reunificació d’una part d’este diasistema llingüístic (com proposa l’Acadèmica Valenciana de la Llengua) buscant una subordinació d’unas parlars a uns atres. Pero també es pot optar per mostrar de la manera més fidedigna possible cóm es parla en un poble o en un territori concret, enllaçant la seua història i tradició lliterària, que en el cas del valencià és molt variada i extensa, en la manera de parlar dels valencians actuals. En este segon cas no hi ha inflències externes ni subordinacions d’uns parlars foranis als propis. Des d’esta perspectiva només es té en conte una tradició lliterària que conecta el passat en el present i es proyecta al futur sense buscar unificacions forçades que violenten la manera d’expresar-se dels parlants naturals d’eixa llengua.
Esta segona postura és la que defenen els autors que usen les Normes del Puig, i per la que en esta editorial nos decantem.
¿Hi ha unes normes d'escritura més "científiques" que unes atres?
Les normes ortogràfiques o gramaticals, inclús el nom de les llengües, no tenen res de científic. La ciència estudia fets empírics, els analisa i tracta de comprendre’ls. El nom que assignem a les coses, o les regles ortogràfiques i gramaticals, són simplement consensos entre persones.
A vegades es produixen consensos entre els parlants d’una llengua, i tot el món usa un únic nom o unes normes ortogràfiques totalment uniformes. Per contra, en ocasions este consens es trenca per diversos motius, i existix més d’una normativa (com passa en l’anglés americà o l’anglés britànic; o el portugués brasileny i el portugués de Portugal, o el gallec, entre molts atres casos), o més d’un nom per a la llengua (espanyol o castellà), o es donen les dos situacions: diferents noms per a la llengua i diferents normes ortogràfiques (suec, noruec i danés; urdu i hindi, etc.). Cap d’estes situacions afecten a l’unitat de cap llengua, ni són el caprig d’un acadèmic o grup d’acadèmics particular. Es tracta més be de dinàmiques complexes de les llengües, produïdes per l’us diari i les necessitats dels seus parlants, i en les que els acadèmics tenen escàs control. No hi ha noms o normes ortogràfiques que siguen més “científiques” que les atres. La llengua la fan els parlants en el seu dia a dia, i als especalistes només els correspon recollir evidències i dotar-les de significat tractant d’acostar-se lo més possible a la veritat de manera no biaixada. Usar el nom de “científic” per a lo que simplement és un punt de vista ideològic és jugar de manera poc rigorosa en les paraules, i tractar de confondre a l’audiència en trucs retòrics poc seriosos.
¿Es poden firmar convenis de colaboració entre institucions educatives, acadèmiques i investigadores, i la nostra editorial?
Sí, de fet ho estem fent constantment. Les institucions educatives, acadèmiques i investigadores valencianes i també de moltes parts del món es beneficien d’estos convenis perque els permet accedir a més recursos, compartir els coneiximents dels seus treballadors o acadèmics, reduir despeses, ampliar els mercats potencials, i en definitiva, millorar la calitat del treball que duen a terme per a oferir un millor servici a la societat en general.
Si creus que la teua institució por estar interessada en firmar un conveni de colaboració en la nostra editorial, pots enviar un correu a info@delseniaal segura.com.