L’aparicio de les llengües romaniques va supondre una serie de problemes fonamentals, a l’hora de ser escrites, com trobar grafies en els que grafiar els nous fonemes romanics inexistents en llati; en apareixer les lliteratures romaniques i la lirica els problemes es multiplicaren. La vella aras metrica llatina no podia satisfer les noves necessitats dels poetes. 

Les llengües grega i llatina basaven la seua versificacio en el ritme quantitatiu, en la combinacio de peus o estructures silabiques formades per agrupament de silabes llargues i breus, sense accent ni rima; les llengues romaniques canviaren la quantitat per l’accent i en poesia introduiren la rima, que tambe existirà en les llengües germàniques, semitiques o orientals.    

La rima i el comput silabic foren els fonaments de la nova metrica i versificacio, pero la rima es un fet acustic i varia segons la fonetica caracteristica de cada llengua, sobre el comput silabic no hi hague consens panromanic i cada llengua o grup llingüistics buscà una solució pel seu conte. Si la metrica es el conjunt de regles metriques de la versificacio, cada llengua ana creant unes regles peculiars i distintes.